Aquests recent graduats de l’Institut del Teatre presenten una obra que us deixarà amb la boca oberta.

Entre els diferents esquetxos el fil conductor és les conseqüències de 40 anys de franquisme en una societat com l’espanyola. Perquè, els

Per què hi vaig anar?
Les crítica es va rendir als seus peus des del primer dia, etiquetant-lo d’espectacle revelació d’aquest trimestre.

A qui la recomano?
Als que no teniu complexos o que teniu ganes de veure una obra estripada. També a tots els que us agrada la política i que sou crítics amb la situació de franquisme a l’ombra que viu Espanya des de la Transició. I a les que teniu ganes de canviar les coses.

S’ha d’estar disposat a…
A veure una proposta transgressora, rebel i experimental.

L’estat d’ànim ideal per gaudir-la…
No tenir cap expectativa ni tampoc pretendre anar a veure teatre convencional.

No hi vagis si busques…
Teatre clàssic, una reflexió profunda

Llàstima que…
És una obra que segurament no tindrà el ressò que es mereix, ja que és una obra incòmoda pel tema que tracte: el franquisme que encara es respira actualment a Espanya.

El “moment”…
Donaria el que fos per poder veure en bucle el moment en què els actors transformen una oració cristiana en un reggaeton.