Sembla que Irlanda és el tema “de moda” en la programació teatral d’aquest mes de maig a Barcelona. Fa pocs dies acabava Dansa d’agost a la Biblioteca de Catalunya i aquests dies s’estrena En veu baixa al Teatre Lliure, totes dues també estan ubicades al país dels trèbols, la cervesa Guiness i els penya-segats. Els cors purs es tracta d’una adaptació del conte Mary de Cork (de Joseph Kessel) i el conflicte irlandès que va tenir lloc el 1922 i 1923 és epicentre de l’argument.

Però les preguntes que plantegen conflictes bèl·lics, i més si es tracta de guerres civils, no només es van posar de manifest en aquesta illa de l’arxipèlag britànic a principi de segle. Entremig de les bales i les bombes, molts cops i trobem amagades petites grans històries que combinen l’amor, la supervivència i la lluita per una causa, per una ideologia. Marc Artigau i Oriol Broggi volen mostrar-nos una d’aquestes persones que es troba entremig d’aquest triangle malèfic enmig d’un conflicte civil com l’irlandès… Seríem capaços de trair el nostre gran amor per poder ser fidels a la nostra causa política? Per sobreviure està tot justificat? I per les nostres idees, fins on estaríem disposats a arribar?

Espectacle teatral amb elements visuals i sonors amb pretensió poètica, on els versos expliquen una història (en minúscules) i el poema vol explicar la Història. El gran dubte és… ho aconsegueix?

Per què hi vaig anar?
Des que vaig veure Incendis anys endarrere, intento anar a veure totes les propostes que fa LaPerla29 (de la qual sóc sòcia, per cert… per un mòdic preu, per posar un granet de sorra a les seves creacions #spam). Aquest cop tornen a pujar dalt l’escenari agafats de la mà del director Oriol Broggi.

Si a més, et conviden i tot plegat surt de franc i en bona companyia, la proposta es converteix en poc declinable.

A qui la recomano?
Als que us agraden els espectacles costumistes de LaPerla29, que us deixeu hipnotitzar per la música en directe o que tingueu especial predilecció per les posades en escena arriscades.

S’ha d’estar disposat a…
No sortir especialment convençut.

L’estat d’ànim ideal per gaudir-la…
Pausat i sense gaire energia… Pacient i ganes de fixar-se en petits detalls.

No hi vagis si busques…
La millor obra d’Oriol Broggi ni tampoc els millor actors que han actuat en els espectacles de LaPerla29. No es tracta d’una comèdia ni una obra d’àgil comprensió ni ritme. Tampoc tinc clar que hi hagis d’anar si ets un amant de la Història ni un aficionat a tot el que tingui a veure amb Irlanda.

Llàstima que…
Sembla que l’obra no vulgui afrontar el tema des del principi. Fa una aproximació excessivament lenta i quan l’espectador intueix quin és el dilema de fons, ja és tard per entrar-hi. A més, els personatges són exagerdament teatralitzats i amb textos parlats en tercera persona que fan posar nerviós. També es podrien eludir els comentaris fora d’escena (sobre el temps, els sons,…), personatges volant i imatges engrossides dels personatges quan reciten passatges importants; tot plegat hi posa un excés de solemnitat i poètica que és força sobrera.